Definició

La sarna o escabiosi és una malaltia contagiosa causada per la infestació de la pell per un paràsit (àcar) microscòpic que ocasiona molta picor, que és el símptoma característic. No es tracta d’una malaltia infreqüent, i pot afectar tant infants com adults de qualsevol classe social. Ocasiona un problema de salut destacat en institucions tancades, com llars d’avis, hospitals o presons, on convivents i cuidadors poden adquirir la malaltia i poden produir-se petites epidèmies.

Etiologia

La sarna és produïda per un àcar anomenat Sarcoptes scabiei. S’adquireix per contacte directe i perllongat amb persones infestades o bé per contacte amb robes o materials que han utilitzat aquestes persones (roba de llit o tovalloles, jerseis, etc.).

Clínica

Característicament, i com és ben conegut per la saviesa popular, la sarna ocasiona intensa picor, que afecta generalment a tot el cos (malgrat que en adults sol respectar la cara i el cap). Sol ser més intens per la nit, quan ens fiquem al llit i augmenta la nostra temperatura corporal. Com que es tracta d’una malaltia contagiosa, familiars i les persones que viuen amb el pacient poden presentar símptomes similars. Apareixen en el cos lesions ocasionades pel gratat. Les lesions específiques de sarna no les trobem de forma constant; ara bé, quan apareixen són altament suggestives de la malaltia. Aquestes són el solc acarí i el nòdul escabiòtic. El solc acarí apareix a les mans, generalment a la pell interdigital, i es veu com una sinuosa línia blanca que en aplicar tinta xina es fa més aparent. Representa el camí que ha excavat l’àcar per sota la pell. El nòdul escabiòtic sol aparèixer a les aixelles o als genitals i consisteix en una elevació de la pell vermella molt pruriginosa. Existeixen formes de sarna especials: en nadons la sarna pot afectar la cara i el cuir pilós i apareixen lesions típicament als palmells de les mans i les plantes dels peus. En pacients amb problemes de defenses (immunodepressió) apareix l’anomenada sarna noruega, que es caracteritza per l’aparició de crostes farcides d’àcars.

Les lesions de rascat poden sobreinfectar-se.

Diagnòstic

Clínicament, es pot sospitar la malaltia amb el signes i símptomes abans descrits. En aquest cas, és convenient tractar la malaltia. L’àcar es pot demostrar (veure) si es grata i aixeca la part superficial de la pell amb una agulla o fulla de bisturí i s’examina la pell sota el microscopi. Podrem veure l’àcar, les seves restes o els seus ous.

Tractament

La sarna es tracta de forma efectiva amb cremes que contenen preparats actius contra l’àcar, com és la permetrina o el lindane. Solen requerir l’aplicació repetida en dues ocasions per aconseguir la curació. El vostre metge us indicarà quin és el tractament més adequat segons les vostres característiques. Caldrà rentar tota la roba (roba de llit, jaquetes,…) amb aigua calenta o bé guardar-la un mínim de 48 hores en bosses tancades (veure tríptic).
És important realitzar el tractament de forma correcta per evitar noves reinfestacions. Caldrà que totes les persones que viuen amb el pacient apliquin les mateixes mesures indicades al pacient afecte i que també s’apliquin la crema. Malgrat haver-se eliminat la infecció, la picor pot persistir unes setmanes més. És recomanable utilitzar cremes hidratants o tractaments que us indicarà el vostre metge.