Info. pacients Recerca Docència Info. professionals Agenda Qui som? Enllaços d'interès
   
ROSÀCIA

Acne

Alopècies

Berrugues víriques

Càncer cutani

Dermatitis atòpica

Dermatitis herpetiforme

Èczema

Granuloma anular

Hidradenitis supurativa

Liquen esclerós i atròfic

Liquen pla

Lupus

Malalties de transmissió sexual

Malalties psicodermatològiques

Melanoma maligne

Melasma

Mol·lusc contagiós

Nevus melanocítics

Onicomicosi

Panniculitis

Pèmfig vulgar

Pemfigoid

Pitiriasi rosada

Pitiriasi versicolor

Psoriasi

Queratosi actínica

Queratosi seborreica

Rosàcia

Sarna

Urticaria

Vitiligen

 

Què és la rosàcia?

La rosàcia és un trastorn inflamatori crònic i recurrent de la pell que afecta generalment l’àrea facial (pòmuls, nas, mentó i front) en persones de mitjana edat. Encara que les seves manifestacions són variades, es caracteritza per una reactivitat cutània incrementada amb freqüents episodis d’envermelliment facial (cuperosi) que s’acompanya de grans de contingut sovint purulent.

Rosàcia

Pujar

Quina és la causa de la rosàcia? A qui sol afectar?

La causa de la rosàcia no és coneguda. No obstant, se sap que és un trastorn més freqüent en dones, entre els 30 i 60 anys, i que té un component hereditari. Els individus de pell clara tenen més predisposició a patir rosàcia que les persones de pell fosca.

Pujar

Com es manifesta?

Els individus amb rosàcia generalment presenten episodis freqüents i sobtats d’envermelliment facial desencadenats per  múltiples estímuls, tant psíquics (vergonya, nerviosisme, etc.) com físics (canvis de temperatura, exercici físic, exposició al sol). En una etapa més avançada solen aparèixer grans, de predomini en els pòmuls però també al front, nas i barbeta.

L’evolució de les lesions pot donar lloc a una pell de superfície irregular, amb dilatacions visibles dels vasos sanguinis (telangièctasis) i, en casos greus, grans creixements i deformacions del nas i del mentó (fimes).

 

 

En algunes persones, amb o sense els símptomes anteriors, pot coexistir afectació de la pell de les parpelles i produir blefaritis (inflamació de la parpella) i conjuntivitis, amb molèsties oculars associades.

Hi ha una sèrie de factors que incrementen la freqüència i intensitat d’aquests episodis d’envermelliment i tot el quadre associat de la rosàcia. Entre ells es troben:

  • Ingesta d’alcohol
  • Menjars picants o molt calents
  • Exposició al fred i al vent
  • Exposició al sol
  • Canvis sobtats de temperatura
  • Ús de cosmètics, sobretot aquells que porten substàncies irritants
  • Estats d’ansietat i nerviosisme
  • Alguns medicaments com els corticoides orals i tòpics i alguns fàrmacs vasodilatadors.

Pujar

Com es tracta?

Hi ha diversos tractaments disponibles per a la rosàcia que, tot i no fer-la desaparèixer, poden ajudar a controlar-la.

  1. En primer llocs, intentar evitar o minimitzar els factors desencadenants coneguts (veure apartat previ). L’ús de fotoprotectors, sobre tot a l’estiu, és molt recomanable.
  2. L’ús d’antibiòtics tòpics i d’altres fàrmacs amb propietats antiinflamatòries són útils per controlar brots de lleus-moderats de rosàcia.
  3. Quan els brots són més severs, el seu dermatòleg pot prescriure-li tractaments orals amb derivats de les tetraciclines o d’altres antibiòtics amb propietats antiinflamatòries.
  4. Les dilatacions vasculars (telangièctasis) poden ser tractades amb èxit mitjançant Llum Intensa Polsada o Làser de Neodimi-Yag.
  5. Algunes seqüeles d’una rosàcia sobre tot del nas (rinofimes), poden ser tractats amb làsers ablatius (làser CO2).

Pujar

 

 

 

Consells pràctics
Cures i tractaments dermatològics
Tècniques diagnòstiques