Quan es necessita?

La immunofluorescència directa es fa servir per diagnosticar malalties de tipus autoimmunitari, és a dir, aquelles en les quals les defenses perden el control i ataquen algun òrgan del nostre propi organisme.
En el nostre cas, és de gran utilitat pel diagnòstic de malalties de pell i mucoses, com ara el lupus eritematós, malalties ampul·lars autoimmunitàries (pèmfigs, pemfigoids, etc.) i vasculitis (inflamacions dels vasos sanguinis).

En què consisteix?

Aquesta tècnica es realitza rere l’obtenció d’una biòpsia de pell o mucoses (per exemple, de la boca, la conjuntiva de l’ull, …).
Un cop feta podrem observar si un malalt té anticossos que ataquen la seva pell. En cas que el pacient tingui aquests anticossos, veurem un dipòsit fluorescent típic, com el que es mostra a les fotografies següents.

 

Figura I. Dipòsit d’immunoglobulines entre les cèl·lules de l’epiteli de la pell (epidermis), en un malalt amb pèmfig. La imatge fluorescent recorda un rusc d’abelles.

Figura II. Dipòsit linial en un malalt amb pemfigoid ampul·lar. Es pot observar una ratlla més fluorescent que travessa tota la biòpsia.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies