La rosàcia és un trastorn inflamatori crònic i recurrent de la pell que afecta generalment l’àrea facial (pòmuls, nas, mentó i front) en persones de mitjana edat. Encara que les seves manifestacions són variades, es caracteritza per una reactivitat cutània incrementada amb freqüents episodis d’envermelliment facial (cuperosi) que s’acompanya de grans de contingut sovint purulent.
La causa de la rosàcia no és coneguda. No obstant, se sap que és un trastorn més freqüent en dones, entre els 30 i 60 anys, i que té un component hereditari. Els individus de pell clara tenen més predisposició a patir rosàcia que les persones de pell fosca.
Els individus amb rosàcia generalment presenten episodis freqüents i sobtats d’envermelliment facial desencadenats per múltiples estímuls, tant psíquics (vergonya, nerviosisme, etc.) com físics (canvis de temperatura, exercici físic, exposició al sol). En una etapa més avançada solen aparèixer grans, de predomini en els pòmuls però també al front, nas i barbeta.
L’evolució de les lesions pot donar lloc a una pell de superfície irregular, amb dilatacions visibles dels vasos sanguinis (telangièctasis) i, en casos greus, grans creixements i deformacions del nas i del mentó (fimes).
En algunes persones, amb o sense els símptomes anteriors, pot coexistir afectació de la pell de les parpelles i produir blefaritis (inflamació de la parpella) i conjuntivitis, amb molèsties oculars associades.
Hi ha una sèrie de factors que incrementen la freqüència i intensitat d’aquests episodis d’envermelliment i tot el quadre associat de la rosàcia. Entre ells es troben:
Hi ha diversos tractaments disponibles per a la rosàcia que, tot i no fer-la desaparèixer, poden ajudar a controlar-la.