El vitiligen és una malaltia caracteritzada per l’aparició progressiva d’àrees de pell sense pigment (acròmiques o hipopigmentades) com a conseqüència de la destrucció de les cèl·lules que fabriquen melanina, el pigment de la pell que la protegeix de les radiacions solars.
Es calcula que afecta un 1% de la població mundial. No hi ha diferències entre homes i dones però s’ha demostrat que és més freqüent en gent de pell més fosca.
La causa de la malaltia és desconeguda. L’existència d’antecedents familiars en un alt percentatge de malalts indica que ha d’existir un factor genètic associat. L’herència pot ser poligènica o determinada per un gen autosòmic dominant amb penetrància variable.
Existeixen diverses hipòtesis que intenten explicar la malaltia:
El vitiligen sol aparèixer durant la infància o adolescència i és una malaltia progressiva, però d’ evolució poc previsible. Es caracteritza per l’aparició d’àrees de pell blanques, sense pigment, asimptomàtiques.
Les localitzacions més freqüents són: al voltant dels ulls i de la boca, en dits, colzes, genolls i turmells, també en la regió genital i esquena. Generalment les lesions es distribueixen de forma simètrica però ocasionalment poden ser localitzades i unilaterals. Quan les lesions afecten zones de pell amb fol·licles pilosos, inicialment els pèls conserven el pigment però quan les lesions són antigues l’acaben perdent.
El dany en la pell sana, ja sigui per traumatismes o per cremades solars, pot facilitar l’aparició de noves lesions.
En general la malaltia tendeix a progressar, però en un baix percentatge de pacients es produeix una repigmentació espontània, sobretot en nens. Aquesta repigmentació comença a partir dels fol·licles pilosos i trobarem àrees pigmentades de mida petita dins de la lesió hipopigmentada.
Sempre que un pacient té un vitiligen s’han d’estudiar altres malalties autoimmunes que podrien estar associades, sobretot alteracions del tiroides, anèmia perniciosa, malaltia d’Addison, diabetis, miastènia gravis i alopècia areata entre altres.
No tenim cap tractament que funcioni en tots els malalts. L’elecció del tractament s’ha de fer de forma individualitzada perquè no tots els pacients presenten les mateixes lesions ni la mateixa extensió ni la malaltia els afecta de la mateixa manera.
Els tractaments, l’eficàcia dels quals s’ha demostrat, són:
Actualment al servei, conjuntament amb el Centre de Regulació Genòmica, s’està duent a terme un estudi sobre el patró d’herència de la malaltia.