UNITAT DE TRICOLOGIA

La Tricologia tracta les alteracions qualitatives (displàsies piloses) i quantitatives (alopècies, hirsutisme i hipertricosi) del cabell, ja siguin congènites i adquirides.

Les alopècies constitueixen un motiu freqüent de consulta i algunes d’elles, a més de suposar una alteració estètica, impliquen una repercussió mèdica important. En ocasions, poden ser malalties cròniques que afecten a la qualitat de vida dels pacients.

El terme alopècia fa referencia a caiguda del cabell, no només en el cuir pilós sinó també a la resta del cos com ara les celles, pestanyes o borrissol facial.

L’origen pot ser molt divers, des d’infeccions, alteracions immunitàries, secundàries a tractaments farmacològics, traumatismes o fins i tot d’altres en les quals l’origen està per determinar. Algunes de les alopècies que es veuen a la consulta mèdica de dermatologia amb més freqüència són l’alopècia areata, tinya capitis, tricotil·lomania, fol·liculitis decalvant, dermatosis erosivo-pustuloses del cuir pilós, alopècies per tracció, lupus eritematós cutani crònic, liquen pla pilar, alopècia frontal fibrosant o aquelles alopècies induïdes per quimioteràpia/radioteràpia o per tractaments hormonals. En ocasions, algunes malalties cutànies com la psoriasi, la dermatitis seborreica, la dermatitis atòpica o malalties ampul·lars autoimmunes poden afectar també al cuir pilós.

El diagnòstic de molts processos capil·lars pot realitzar-se exclusivament amb una bona entrevista amb el pacient i una exploració física completa, però en altres ocasiones es requereixen de proves complementàries com analítiques sanguínies, exploració mitjançant llum de Wood, tricoscòpia, biòpsia cutània o mitjançant el control iconogràfic.

El tractament en cada cas ha de ser individualitzat i en funció del tipus de malaltia i gravetat de la mateixa. Poden utilitzar-se tractaments tòpics com  corticoides o immunoteràpia, tractaments intralesionals, orals i fins i tot quirúrgics o teràpies físiques (teràpia fotodinàmica).